Un fantasma recorre Europa, el fantasma del neocolonialisme. Nicholas Mirzoeff va parlar-ne a la seva conferència al CCCB sota el lema “Les tecnologies de la Democràcia Directa” i en les seves reflexions diàries en el seu blog Occupy 2012, el qual publicarà a finals d’aquest any en forma de llibre i on es poden trobar opinions sobre temes tan propers com les últimes eleccions catalanes o la vaga del 14-N.
Una de les raons més importants de la pobresa i el subdesenvolupament de gran part dels països del tercer món és el neocolonialisme, el qual ha evolucionat amb la Història moderna i ha esdevingut el deute extern. Quan els països afectats es veuen forçats a destinar grans percentatges dels seus impostos per pagar el deute extern, les possibilitats de prosperar es veuen limitades de forma substancial i els governs comencen a perdre la governabilitat dels seus propis països, ara en mans dels creditors.
Actualment el neocolonialisme, fill d’aquest neoliberalisme tan alemany, està arribant a Europa. Grècia n’és un exemple clar, sent ara “una colònia del deute” tal i com va expressar Alexis Tspiras, líder del Partit grec SYRIZA. Portugal, Espanya i altres països europeus semblen recórrer el mateix camí cap a l’esclavitud del deute. De fet tot i que des de l’enderrocament dels grans imperis colonials els països han recuperat la seva sobirania, la realitat sembla ser una altra; ja que ara els països són colonitzats i, per tant, controlats a través del sistema de crèdit internacional.
Nicholas Mirzoeff, professor de Mitjans, Cultura i Comunicació a la Universitat de Nova York, va oferir un punt de vista optimista i activista davant de la crisis mundial posant com a exemple el moviment Strike Debt: “we are not a loan”, no som un préstec i no estem sols. Aquest moviment és precursor d’iniciatives com ara la de la Resistència del Deute (a la web del moviment es pot baixar un manual en format pdf on s’especifiquen tàctiques contra el sistema de crèdit dels Estats Units) o la iniciativa The People’s Bailout, on gràcies a micro donacions particulars compren deute i, d’aquesta manera, l’aboleixen.
Mirzoeff va encoratjar amb la seva xerrada a combatre aquesta realitat del deute a través de la democràcia directa. En les seves pròpies paraules: “o el deute és abolit o serem extingits”.
http://www.nicholasmirzoeff.com/O2012/
http://www.nuvol.com/noticies/nicholas-mirzoeff-occupy-i-el-dret-a-mirar
http://www.historum.com/blogs/solidaire/245-debt-slavery-neo-colonialism-neoliberalism.html